Vull morir.
Però no vull fer-ho ara.
Vull morir el més tard possible.
Vull morir cansat.
Perquè he corregut, saltat, nedat, caminat, creat, destruït, pensat, vist, assaborit, abraçat, escoltat o pedalat.
Vull morir feliç.
Perquè he fet tot el que he pogut, perquè ho he donat tot, perquè m'he trencat el cap per crear coses boniques, perquè ha estat bonic ser-hi.
Vull morir jove.
El món és ple de joves amb el cap de vells. Els seus ulls sempre miren enrere, sovint per queixar-se.
Jo vull morir vell, amb el cap d’un jove. No vull viure queixant-me pel passat. Vull educar-me a mirar sempre l'horitzó.
Vull morir jove, però no en edat.
Vull morir jove de ment.
Vull morir ric.
Moriré pobre, si el criteri són els diners.
Desitjo viure per morir ric, si el criteri és el bé, el que s'ha sembrat, com ens miren els qui tenim a prop, i haver-ho fet tot al màxim de les meves possibilitats.
Vull morir viu.
Perquè no vull viure com un mort.
Vull morir estimat.
Perquè seria bonic que algú pogués dir alguna cosa com..."Ha estat bonic que ell hi fos en el meu camí, sense ell, la meva vida no hauria estat la mateixa."
Vull morir pare.
Pare no significa només "qui t'ha portat al món".
El significat és profundament més ampli.
Vull morir amic.
Perquè tenir bons amics és un regal inoblidable.
I ser-ho, també.
Vull morir creatiu.
Perquè la vida no és plana. No ha de ser-ho.
I es pot decidir què crear: bonic o lleig? Per a cadascun de nosaltres, o per a tothom? Per unir o per dividir? Per a l'avui, o per a sempre?
Vull morir espurna.
Perquè el meu "fer", si és positiu i constructiu, pugui encendre algú a moure's.
Vull morir somrient.
Perquè no vull viure plorant.
Vull morir. Sí.
Però no vull fer-ho ara.
Vull morir el més tard possible.
Queden moltes coses per fer.
Comments