Passos

Cada any, una família catalana m’envia una postal per desitjar-me un Bon Nadal.

Arriba per correu tradicional.

Això vol dir que algú d’aquella família ha fet una llista de persones a qui escriure, ha recollit el material necessari, ha creat la postal, ho ha posat tot dins d’un sobre, ha escrit a mà l’adreça, ha comprat i enganxat el segell, i ho ha enviat des de la bústia local.

Això vol dir que algú ha dedicat temps a assegurar-se que la seva creació arribés a temps.

Un enviament des de Catalunya fins a Itàlia triga uns 10 dies.

Enguany, la postal era vermella.

Tenia una decoració feta amb una gla, corda i una mica de verd.

I hi havia una frase:

"No tinguis por de fer un gran pas, un precipici no es supera amb passos petits."

No recordo les frases que he rebut en anys anteriors.

Aquesta em va fer reflexionar sobre mi i el meu camí.

La vida s’ha d’afrontar. De vegades cal fer un gran pas. De vegades calen els passos petits.

Tots són útils.

D’alguna manera, la vida ens porta allà on vol.

És com si estiguéssim damunt d’una gran onada i haguéssim d’aprendre a cavalcar-la.

Cal conèixer les corrents, els vents, els pendents.

Cal saber quan pujar-hi.

Cal saber quan quedar-s’hi.

Cal saber quan deixar-se portar.

Cal saber quan baixar-ne.

La vida és semblant. No sempre és possible dirigir-la.

Sovint és ella qui ens dicta els temps i els llocs.

Nosaltres podem decidir certs grans passos. I després gestionar les conseqüències amb passos petits.

És cert, els grans precipicis no sempre es superen amb passos petits.

Però a vegades passa.

A Figueres no estava bé. Era jove. Estava en apnea. Em faltava l’aire.

El gran pas va ser traslladar-me a Itàlia. Els passos petits van ser molts: aprendre l’idioma, superar moltes petites adversitats, estudiar, treballar.

Em vaig quedar sol de molt jove, sense els meus pares.

El gran pas va ser acceptar la realitat (potser encara no ho he fet).

Els petits (grans) passos van ser buscar sempre el positiu en tot el que passava. I intentar mantenir aquesta mirada fins al final dels meus dies.

Em vaig separar.

El gran pas va ser començar de zero, canviar de casa i moltes coses més.

Els passos petits van ser fer-me el llit cada dia, no deixar res per rentar a la pica de la cuina, mantenir la casa neta, trobar noves passions, escriure, córrer, treballar la fusta.

Tots hem fet grans passos. Tots hem pres grans decisions.

Les sabem. Les coneixem.

A mi els grans passos em van ajudar a redreçar el camí.

Els passos petits em van permetre no rendir-me.

I buscar sempre la llum.

Petits i grans. Grans i petits.

Tot està connectat. Tot va junt.

El futur és llarg.

Caldrà cavalcar moltes onades.

Caldrà afrontar molts grans i petits passos.

I espero poder continuar rebent postals durant molts anys més.

"Gràcies per haver pensat en mi"