Estic veient alguns webinars sobre la IA, la famosa Intel·ligència Artificial.
És el futur. De fet, és el present.
És una revolució històrica, potser fins i tot més gran que l'aparició d'Internet.
Tot canviarà: la manera de raonar, de treballar, de pensar, de relacionar-nos.
No tinc ni idea de fins a quin nivell de profunditat pot arribar, però estic segur que els nostres fills tindran feines que encara no existeixen, i que moltes de les feines que ara són importants desapareixeran aviat.
Podem decidir "no mirar-ho", o dir que "som massa grans per seguir el ritme dels joves". És clar, ells volen i nosaltres caminem.
Fa anys érem nosaltres els qui volàvem i els nostres pares els qui caminaven.
Així és la vida.
A l'últim cicle de l'EGB (que ja ni existeix), vaig fer alguns cursos de mecanografia. Ens ensenyaven a escriure ràpid sense mirar el teclat i fent servir tots els dits.
Després, el meu pare em va apuntar a un curs de Windows 98 al carrer San Pau de Figueres. Apreníem a obrir finestres, guardar documents en un disquet i altres coses.
Ara sembla absurd, però en aquells temps ningú en sabia res.
Agraeixo al meu pare haver-me fet fer aquells cursos.
Va entendre que el futur anava en aquella direcció.
El meu pare havia entès que obrir-me la ment m'hauria aiudat per a la resta de la meva vida.
Va ser increïble. Ell no podia seguir el ritme, però va entendre que m’havia d’ajudar a no quedar-me enrere.
Va mirar cap endavant per mi. Em va empènyer, em va motivar.
Ara hem entrat en una nova era.
A poc a poc tot es tornarà automàtic. Cal entendre les eines, estudiar-les, triar-les,
fer-les servir. Cal normalitzar l'ús de la IA.
Ens agradi o no, és així.
El futur ja és aquí.
És una veritable revolució. Per a molts, és LA revolució.
I saps què penso jo?
Que cal adaptar-se a aquest nou món, abraçar-lo, entrar-hi, entendre'l, aprendre’l.
Però penso que la veritable revolució és tornar a l'origen del que és humà.
Sense tornar a l'humà, no aconseguirem gestionar l'artificial. Ens devorarà. Els robots serem nosaltres. Deixarem de pensar. Permetrem que les màquines ens substitueixin.
Quines emocions sento? Per què? Quan? Com les gestiono? Com les valoro?
Per què m’agrada passar temps amb una persona o amb una altra?
Què puc fer per motivar els meus fills? Quins valors vull transmetre’ls?
Què més puc fer per ser un millor amic per als meus amics?
Què és la bondat?
Què és la disponibilitat?
Què significa l’altruisme?
Sempre he estat creatiu.
Desitjo unir, inventar, construir, ajudar, inspirar.
Desitjo seguir el ritme, dins de les meves possibilitats.
Desitjo que els joves corrin, que volin!
Però, sempre i en tot cas, penso que la innovació més gran és recordar-nos que som humans, que som persones.
De grans, no recordarem l'últim model del dispositiu que vam comprar.
De grans, estimarem la vida si la podem mirar a través dels ulls de qui ens envolta.
De grans, estimarem la nostra vida perquè recordarem les persones, les accions i les emocions que han quedat en el nostre cor.
La Intel·ligència Artificial és un canvi històric. Canviarà el món.
La veritable innovació serà tornar a mirar-nos els uns als altres.
La veritable innovació serà redescobrir-nos a nosaltres mateixos.
"Gràcies, papa. Espero poder motivar els teus néts com tu ho vas fer amb mi."
Comments